Les vistes d'aquesta finestra, sincerament, no són les millors vistes que hi pot haver, o les millors vistes des de la millor finestra de la casa, no. No és la finestra amb la que pugui haver passat els millors moments de la meva infancia, però si ha acompanyat una part de la meva adolescencia i espero que segueixi fen't-ho.
És la finestra de la meva havitació i simplement m'agrada perquè quan estic engoixada, cansada, enfadada amb els meus pares o amb alguna amiga, per qualsevol problema que em passi, sé que puc venir aquí, asseure'm i pensar, pensar en el que he fet malament o en el que m'ha passat.
Sé que des de el que es veu a la foto no es pot dir que sigui una finestra gaire maca ni amb gaires bones vistes, però si t’endinses més enllà, no només veus una paret i una finestra davant, sino que cada matí al despertarme, veus a una senyora amb el seu fill i la seva filla petits, vestint-los, i al anar a tancar la finestra saludarte i dir-te: Bon dia guapa!
Dies que tens la finestra oberta de pe a pa i que quan passa algú pel carrer es posa a cridar o a dir-te coses, i simplement el que estàs fent, es escoltar la teva música en l'ambient que t'agrada. Simplement pel fet de despertar-me cada matí, obrir la finestra, i veure començar a sortir el sol al final del carrer, ja se que puc començar amb bon peu el dia.
Aquesta es la meva finestra, la que veig cada matí, i amb la que m'adormo cada nit.
