1. Passes d' explicar-m’ho tot i més un dia, a que el dia següent siguis la persona més borde de tota la casa. Però també ets una de les persones a la que sé que li puc explicar tot, sense tenir por quasi mai del que em podràs dir. Tu saps perfectament que per moltes bronques que em fagis perquè hi ha algo que no hauria d'haver fet, el cas que et puc arribar a fer jo es mínim, ja que el cas que em fas tu quan t’explico algo, no es gaire alt.Ets el meu germà, t'agradi o no, i ningú podrà canviar-ho. T'estimo idiota
2. Aquells dies de colònies d’estiu, en que tot, tot t'era igual. T'era igual embrutir-te, t’era igual portar la mateixa roba tres dies seguits, t'era igual tenir els llavis cremats i tot i així ni tansols preparar-te un ''cacao'' a la maleta perquè savies que et passaria, t’era igual portar samarretes trencades,... Aquella setmana que portaves tot l’estiu esperant a que arribés, i un cop hi eres, s’acabava en un tres i no res. Els nervis al arribar, perquè només coneixies a tres o quatre persones, i l’últim dia, no voler marxar perquè sabies que trobaries a faltar despertar-te als matins amb música, i trobar-te a baix amb tothom, per anar a esmorzar.
3. Aquella satisfacció de despertar-te un diumenge al matí, i pensar que no has d’anar a classe, que pots estar-te hores i hores donant voltes al llit i sense haver de fer res.
No hi ha més. No demano més. Un moment de felicitat de la meva setmana es aquest, despertar-me el diumenge al matí, i saber que puc dormir i dormir fins tant tard com vulgui.
4. Vosaltres. Farà un any i mig que estic al costat de cada una de vosaltres, i cada dia que us veig aprenc una cosa més. Potser ens fa molta mandra a totes anar a entrenar un dissabte al matí, o un dimarts quan sabem que podríem estar estudiant. Però totes sabem que tot això té un perquè. No ballem perquè simplement ens agradi o perquè sigui el nostre “hobby”, sinó perquè es part de cada una de nosaltres, i en part, ens expressem d’aquesta manera. Els nervis de dues hores abans de pujar a l’escenari, perquè després passin els dos minuts i mig de ball i ens en oblidem de tot. No ens deixarà de passar mai. Moltissimes gràcies per tot.
" NUEVA GENERACIÓN "
5. I acabo “els cinc moments de felicitat” amb vosaltres. Si comencéssim a dir tots els moments i totes les coses passades juntes no podríem acabar-ho mai. Ja no perquè haguem passat per moltes, moltes experiències, sinó que per el simple fet d’estar una tarda les sis juntes, ja és un dels moments de felicitat. Els nostres camins s’han trobat ara, i no s’han de separar mai. Us estimo infinitament, no hi ha res més a dir.
